Fabricant de teixits de punt des de 2009 · Xina
Fabricant de teixits de punt des de 2009 · Xina
Els teixits de punt tenen una llarga història, que comença amb la feina manual dels pobles antics i ha anat evolucionant amb el temps. Explorarem com els teixits sintètics s'han convertit en elements clau de la moda actual i com les noves invencions els han integrat de manera significativa a les nostres vides.
La història dels teixits de punt va començar fa molt de temps a l'Orient Mitjà. La gent de les civilitzacions antigues feia molta feina per elaborar la seva roba a mà. Al llarg del segle XIV, el punt es va fer més prominent a Europa. Durant el període del Renaixement, les tècniques de punt es van tornar més avançades.
Richard Arkwright, un inventor britànic, va fer un gran salt al segle XVIII. Va presentar la water frame, que va revolucionar el filat. Això va millorar molt la qualitat del fil i va posar de manifest l'efecte que la Revolució Industrial va tenir en els teixits de punt.
Al segle XIX, el punt va començar a ser més fàcil. Marc Brunel va crear la primera màquina de punt circular (1816).
La "màquina de tricotar per ordit" va ser introduïda el 1856 per Matthew Townsend, cosa que va augmentar molt la producció de teixits.
Al segle XX, el punt va fer un altre gran pas: es van crear les fibres sintètiques. Aquest període, especialment després dels anys 1950, va marcar un canvi de les fibres naturals a les fibres artificials. Als anys 1980, es va introduir la tecnologia Jacquard, que permetia fer dissenys multicolor mitjançant sistemes informàtics.

Ara, al segle XXI, veiem molts canvis amb les tecnologies de punt digital i 3D. Aquestes innovacions ajuden a ser més eficients, però també ajuden a reduir els residus en la producció.
El rayó, la primera fibra sintètica, es va produir i va marcar una nova era en la fabricació tèxtil. El niló es va crear el 1935 i el polièster el 1941, cosa que va canviar completament la indústria. Aquests materials sintètics han ampliat molt la indústria tèxtil.
| Tipus de fibra | Any de la primera producció | Notes |
| Rayó | 1891 | Considerada la primera fibra sintètica, originalment anomenada seda artificial. |
| Niló | 1935 | Primera fibra veritablement sintètica, feta a partir de productes petroquímics. |
| Polièster | 1941 | Es va introduir com a fibra tèxtil, però la producció comercial va començar el 1950. |
| Acrílic | 1941 | Substitut de la llana amb propietats d'escalfament similars. |
| Modacrílic | 1949 | Variant de l'acrílic més resistent a la flama. |
| Poli olefina | 1950 | Inclou fibres de polipropilè i polietilè. |
| Elastà (Lycra) | 1958 | Conegut per la seva elasticitat excepcional. |
| Aramida (Kevlar) | 1965 | Coneguda pel seu ús en armadures antibales i resistents a les punxades. |
| Poliimida | 1950 - 1960 | Coneguda per la seva estabilitat tèrmica i química. |
| Lyocell (Tencel) | 1990 | Alternativa respectuosa amb el medi ambient al raió. |
Primer de tot, tenim el polièster. És ideal per fer roba de gimnàs perquè no s'encongeix ni s'estira. S'asseca molt de pressa i alhora et manté calent.
Després hi ha el niló, resistent i elàstic. Té un tacte suau i és perfecte per a roba esportiva. Pot resistir l'aigua.
A continuació ve l'acrílic. Funciona igual que la llana: et manté calent. És lleuger i sovint s'utilitza per fer jerseis, mitjons i roba esportiva. Pot resistir les arnes, la llum del sol i també els productes químics.
També hi ha l'elastà o Lycra, famós per la seva gran elasticitat. Perfecte per a roba ajustada com les malles.
El raió dona una sensació d'alta costura. Té una bona caiguda i és una opció preferida per a roba fina.
Després tenim la viscosa. És la millor per a roba d'estiu perquè és transpirable i absorbeix la suor. Aquest teixit és lleuger i còmode.
L'acetat és semblant a la seda. És conegut per la seva lluentor i la seva fluïdesa. Es veu sobretot en llenceria i roba de cerimònia.
Finalment, hi ha el polipropilè o olefina. És lleuger, s'asseca de pressa i ofereix un bon aïllament. Sovint s'utilitza per a roba esportiva.

Comencem a fabricar teixits de punt sintètics transformant el petroli cru en fibres sintètiques.
Obtenir aquestes fibres implica un procés especial que converteix el petroli en filaments sintètics.
Potser et preguntes com es transforma el petroli cru en fibres sintètiques. Això passa mitjançant una reacció química complexa anomenada polimerització. Durant aquest procés, unes partícules petites anomenades monòmers s'uneixen entre elles per formar polímers. Aquests polímers són els ingredients principals de les fibres sintètiques. La manera com s'enllacen afecta l'aspecte final i la qualitat de la fibra.
Utilitzar el petroli cru com a base i les reaccions químiques en la producció de fibres poden perjudicar el medi ambient. Això mostra per què la indústria dels teixits sintètics ha de continuar ideant solucions noves i ecològiques.
Després, aquestes fibres passen per una fase de refredament i enduriment, un pas important abans del filat. Les fibres es tallen amb precisió i s'entrecreuen. Això crea un fil elàstic.
Aquest fil és el material principal del teixit de punt.
A continuació ve el teixit de punt. Utilitzem maquinària avançada per convertir el fil en puntades. Aquestes màquines funcionen de maneres diferents segons si el teixit ha de ser pla o tubular.

Després del teixit de punt, el teixit es tenyeix i s'acaba. El tint inclou la neteja, el blanqueig i l'aplicació del color. Després del tint, s'apliquen tractaments d'acabat per fer el teixit suau. Aquests tractaments asseguren que el teixit compleixi els estàndards d'alta qualitat.
Durant tot el procés, posem a prova el teixit. Comprovem la seva resistència, el color i el rendiment. Utilitzem materials reciclats per reduir l'impacte sobre el medi ambient.
Els teixits sintètics són coneguts per la seva durabilitat. També són molt versàtils: pots transformar aquests materials en molts estils diferents, des de roba esportiva fins a roba elegant.
Una característica clau d'aquests teixits és la seva elasticitat, que fa que la roba s'ajusti perfectament. També recuperen la forma amb facilitat. Potser no absorbeixen tanta aigua com les fibres naturals, però molts sintètics són excel·lents per evacuar la suor, ideals per a roba esportiva.
També et mantenen calent tot i ser lleugers. Perfectes per a roba d'hivern còmoda.
Els teixits de punt sintètics són fàcils de treballar i retenen colors vius, fins i tot després de molts rentats.
Són fàcils de rentar i s'assequen de pressa.
Tanmateix, és important esmentar el seu impacte sobre el medi ambient. La fabricació de teixit de punt sintètic pot consumir molts recursos perjudicials per al nostre planeta.
Però la bona notícia és que estan avançant per ser més respectuosos amb el medi ambient.
Un altre avantatge és que aquests teixits són hipoal·lergènics, cosa que significa que són ideals per a persones amb la pell sensible.

La història dels teixits de punt sintètics tracta d'innovació i creativitat. Hem passat de teixir a mà a fer servir ordinadors i màquines d'alta tecnologia. Ara disposem de materials resistents i flexibles com el niló i el polièster. Aquests canvis han millorat la nostra roba en molts aspectes. Alhora, busquem maneres de fer els teixits més sostenibles.