Fabricant de teixits de punt des de 2009 · Xina

Assaig d'enganxament del teixit i estabilitat dimensional: controls previs a la producció en sèrie per a roba de punt

Assaig d'enganxament del teixit i estabilitat dimensional: controls previs a la producció en sèrie per a roba de punt
Taula de continguts

Resposta ràpida

  • Assaig d'enganxament del teixit: Especifiqueu ASTM D3939/D3939M per als requisits dels compradors nord-americans, o GB/T 11047 quan el comprador o el laboratori d'assajos requereixin les normes d'assaig xineses. La nota mínima acceptable per als teixits de punt exteriors sol ser la nota 3; les construccions més fines poden requerir la nota 3–4, segons l'ús final.
  • Estabilitat dimensional: Especifiqueu ISO 6330 (UE/internacional) o AATCC 135 (Nord-amèrica). La tolerància d'encongiment acceptable varia segons la construcció i la fibra; confirmeu-ho mitjançant mostres, no amb suposicions.
  • Quan cal fer tots dos: En l'etapa de mostra de preproducció (PPS), abans d'aprovar o tallar cap teixit per a la producció en sèrie.

Dues de les raons més habituals per les quals es rebutja un lot de teixit de punt —les reclamacions per enganxament dels clients finals i la inconsistència de talles després del rentat— es poden detectar totes dues en l'etapa de mostreig. Cap dels dos assajos no és complicat. El problema és el moment: la majoria de les marques només els demanen quan ja ha passat alguna cosa. Aquest article exposa quins assajos cal fer, quines normes cal especificar, quins resultats cal acceptar i exactament on s'encaixen tots dos assajos en la seqüència prèvia a la producció en sèrie.

Quines estructures de punt tenen més probabilitats de no superar un assaig d'enganxament del teixit

El teixit de punt es construeix amb bucles de fil entrellaçats. A diferència del teixit teixit, on els fils es creuen en angle recte i es bloquegen entre si, un bucle de punt es manté en posició per la tensió dels bucles adjacents. Quan alguna cosa s'enganxa en aquest bucle —el tirador d'una cremallera, el fermall d'un cinturó de seguretat, el tancament d'una joia—, el fil es pot desfer en lloc de resistir. Això és un enganxament, i és una conseqüència estructural de com es construeixen els teixits de punt, no un defecte que es pugui eliminar del tot només amb el procés de fabricació.

En els programes d'assajos pràctics, les estructures següents solen requerir una revisió més acurada abans de l'aprovació per a la producció en sèrie:

  • Els teixits de punt de bucle de franel·la i de folre polar comporten el risc d'enganxament més alt. Els bucles exposats en una o les dues superfícies són inherentment vulnerables: els teixits de punt de bucle de franel·la poden mostrar notes d'enganxament més baixes en l'assaig de maces perquè els bucles exposats s'enganxen amb més facilitat.
  • Les estructures de canalé 1×1 presenten un risc d'enganxament moderat, sobretot en la direcció de la columna, on el fil flota entre la cara i el revers del teixit.
  • Els teixits de punt jacquard i algunes estructures obertes o amb molts fils flotants poden ser més vulnerables a l'estirament del fil, però els teixits de malla oberta s'han de comprovar amb el laboratori d'assajos abans de triar el mètode de maces. Les estructures amb molts fils flotants deixen més longitud de fil exposada entre els punts d'entrellaçament.
  • El punt de camiseta estàndard i l'interlock solen ser més resistents —l'estructura de bucle més tancada deixa menys fil exposat—, tot i que el GSM i el tipus de fil continuen sent variables influents.

El tipus de fil importa tant com la construcció. Els teixits fets amb fils de filament texturitzat o mescles sintètiques —polièster, niló o polièster-cotó amb un alt contingut sintètic— tendeixen a enganxar-se més fàcilment que els fils filats de torsió tancada, perquè els filaments individuals del feix s'enganxen i s'estiren més fàcilment abans que l'estructura resisteixi. Si la vostra col·lecció inclou qualsevol teixit amb superfície texturitzada, estructura de bucle obert o un contingut significatiu de filament sintètic, especificar un assaig d'enganxament del teixit abans de l'aprovació de la mostra no és opcional: és una gestió bàsica del risc previ a la producció en sèrie.

Per als teixits amb textura superficial elevada —com el teixit de punt piqué utilitzat en la producció de camises polo—, la resistència a l'enganxament és un punt de control de qualitat pràctic que afecta directament l'aspecte i la durabilitat de la peça al llarg de múltiples cicles de desgast. L'estructura de malla elevada d'un piqué crea més superfície de fil exposada que un punt de camiseta llis, i per això el comportament davant de l'enganxament ha de formar part dels criteris d'aprovació de mostres per a aquesta categoria de teixit.

Com especificar un assaig d'enganxament del teixit: comparació entre maces, bossa de mongetes i ICI

Hi ha tres estàndards principals utilitzats arreu del món per als assajos de resistència a l'enganxament. Quin cal especificar depèn del mercat d'exportació de destí, del paquet tècnic del comprador i de la construcció del teixit que s'assaia. Triar l'estàndard correcte abans de començar el mostreig estalvia un cicle d'assaig — i evita la situació en què una mostra s'assaia segons un estàndard i després es torna a assajar segons un altre quan el comprador n'especifica un de diferent.

ASTM D3939/D3939M — Mètode de la maça

Aquest estàndard s'utilitza habitualment per a l'avaluació de la resistència a l'enganxament quan els requisits del comprador nord-americà fan referència al mètode de la maça. Una maça metàl·lica amb pues s'uneix mitjançant una cadena a l'interior d'un tambor giratori. A mesura que el tambor gira, la maça entra en contacte amb la proveta embolicada al voltant de la superfície del tambor, creant punts d'enganxament aleatoris que simulen el risc d'enganxament durant l'ús. Els resultats es classifiquen en una escala de 1 a 5, en què el grau 5 indica cap enganxament visible i el grau 1 indica un enganxament sever. Com que els resultats són específics de cada mètode, no compareu directament els graus d'ASTM D3939/D3939M amb els resultats del mètode de la bossa de mongetes o del martell ICI. Per a estructures de malla oberta o construccions molt fluixes, confirmeu l'idoneïtat del mètode amb el laboratori d'assaig abans de l'aprovació.

GB/T 11047

L'estàndard nacional xinès per als assajos de resistència a l'enganxament s'aplica a teixits de punt i teixits plans per a roba exterior, especialment els fabricats amb filaments sintètics i fils texturitzats. El mètode de la maça s'inclou com a procediment d'assaig central dins d'aquest estàndard. És rellevant per als teixits assajats a la Xina abans de l'enviament d'exportació, o per a les marques els requisits de certificació de les quals fan referència a estàndards xinesos. Els resultats de l'assaig i la metodologia de classificació són estructuralment similars als d'ASTM D3939, tot i que els detalls del procediment difereixen.

JIS L1058

L'estàndard industrial japonès per a la resistència a l'enganxament, que inclou quatre mètodes d'assaig diferents: martell ICI, bossa de mongetes, agulla-teixit i tambor giratori. El mètode de la bossa de mongetes és el que els compradors japonesos especifiquen més habitualment per a les categories de roba exterior i de punt. Si la vostra col·lecció es dirigeix al mercat japonès, verifiqueu amb el comprador quin dels quatre mètodes es requereix — no són intercanviables i els resultats entre mètodes no són directament comparables. El mètode del martell ICI, per exemple, aplica una acció mecànica diferent de la de la bossa de mongetes i pot produir graus significativament diferents en el mateix teixit.

Què cal escriure al document d'aprovació de mostra

Especificar «supera l'assaig d'enganxament» no dona cap instrucció accionable al fabricant. Una especificació clara i exigible seria: «ASTM D3939/D3939M, grau mínim 3 tant en la direcció de columnes com en la de files». Per als teixits de punt de galga més fina o les categories de peces en què l'aspecte superficial és un criteri de qualitat principal, el mínim es pot elevar a grau 3–4 segons els requisits d'ús final i els estàndards del comprador. Cal assajar tant la direcció de columnes com la de files — algunes construccions mostren resultats significativament diferents entre les dues direccions, i un grau 4 en columnes amb un grau 2 en files és un resultat no conforme, no un resultat mixt.

Si no teniu clar quin estàndard s'aplica al vostre mercat d'exportació, resoleu-ho amb l'equip tècnic de la vostra marca abans de començar el mostreig. Canviar l'estàndard després d'haver tallat les mostres significa tornar a fer l'assaig — amb un cost addicional de laboratori i amb el retard d'un altre cicle de mostres.

Per a estructures de malla oberta o construccions molt fluixes, confirmeu l'idoneïtat del mètode amb el laboratori abans de l'assaig, perquè el mètode de la maça pot no ser adequat per a totes les estructures de teixit obert.

Assaig d'estabilitat dimensional — la comprovació física que la majoria de compradors afegeixen massa tard

Un teixit de punt que supera els requisits d'enganxament però que varia un 8% d'amplada després de tres rentats generarà reclamacions de talla al comerç minorista. Una peça que s'havia escalat correctament abans del tall esdevé inconsistent en l'ajust entre talles després del primer cicle de bugada. L'assaig d'estabilitat dimensional mesura exactament aquest risc: quant canvia un teixit de punt en llargada i amplada després del rentat en condicions controlades. És l'altra meitat de la parella d'assajos físics, i és la comprovació que més sovint s'omet a l'etapa de mostra perquè requereix més temps de calendari que un assaig d'enganxament, i perquè les marques assumeixen que el seu fabricant de teixits ja ha tingut en compte l'encongiment en l'especificació de GSM i d'acabat.

El comportament de l'encongiment en el teixit de punt està influenciat per la composició de la fibra, el GSM, la construcció del punt, la torsió del fil i els processos d'acabat aplicats, particularment el compactatge i la termofixació. Dos teixits de punt amb el mateix GSM i la mateixa composició poden comportar-se de manera diferent després del rentat si la seva construcció o seqüència d'acabat difereixen. És per això que un informe d'assaig del teixit PPS real és més fiable que les dades històriques d'un fabricant de teixits o l'especificació habitual d'una fàbrica.

ISO 6330

La norma internacional per als procediments de rentat domèstic utilitzats en l'assaig de teixits de punt i peces de vestir s'especifica àmpliament per al compliment del mercat europeu. Estableix programes de cicle de rentat, temperatura de l'aigua, tipus de detergent i condicions de càrrega. Els resultats s'informen com a percentatge de canvi en llargada i amplada. Per a una visió estructurada de com es configuren els assajos d'estabilitat dimensional i què cal buscar en un informe d'assaig, la guia d'assaig d'estabilitat dimensional de QIMA explica clarament l'estructura de l'assaig. Com que el tipus de rentadora, el detergent, la càrrega i el procediment d'assecatge poden afectar els resultats, el document d'aprovació ha d'especificar el procediment exacte de rentat i assecatge, no només el nom de la norma.

AATCC 135

La norma equivalent per als mercats nord-americans, desenvolupada per l'American Association of Textile Chemists and Colorists. Es referencia habitualment en les fitxes tècniques dels compradors dels EUA. La intenció de l'assaig és la mateixa que la de la ISO 6330 —cicle de rentat controlat, mesura abans i després—, però el tipus de rentadora, les condicions de l'aigua i els paràmetres del programa difereixen. Els resultats de la ISO 6330 i de l'AATCC 135 no són directament comparables, de manera que especificar tots dos per a un sol teixit de punt no té sentit sense especificar també quin dels dos regeix la decisió d'acceptació.

Establir la tolerància

La tolerància d'encongiment acceptable per als teixits de punt varia segons la composició de la fibra, el GSM, el tipus de construcció i els processos d'acabat aplicats. Com a orientació general de referència, les especificacions de tolerància per als teixits de punt de trama sovint se situen en el rang de ±3–5% per cicle de rentat, però això sempre s'ha de confirmar amb els requisits tècnics del vostre comprador i verificar mitjançant assajos reals sobre mostres, no aplicar-ho com una suposició general. Els teixits de punt mesclats, els de punt tenyits en fil i les construccions amb alt contingut d'elastà poden produir resultats fora d'aquest rang segons la construcció i l'acabat, i la direcció de l'encongiment (llargada vs. amplada) sovint difereix dins del mateix teixit de punt.

L'enfocament més fiable: especificar la tolerància requerida i les condicions de rentat al document d'aprovació de la mostra, sol·licitar l'informe d'assaig del teixit PPS i confirmar el resultat abans de comprometre's amb el metratge de producció en sèrie. Un cop el teixit de punt s'ha tallat, cosit i produït parcialment, corregir els incompliments dimensionals és significativament més car.

Probeta per a la prova d'estabilitat dimensional — mesuraments abans i després del rentat
Proveta de teixit de punt amb punts de mesura marcats, mostrada abans i després d'un cicle de rentat controlat segons la ISO 6330, il·lustrant l'avaluació del canvi dimensional

On encaixen tots dos assajos en la seqüència d'aprovació prèvia a la producció en sèrie

Tant l'assaig d'enganxament del teixit de punt com l'assaig d'estabilitat dimensional corresponen a l'etapa de mostra de preproducció (PPS), no després que s'hagi lliurat el teixit de punt de producció en sèrie, ni com a reflexió posterior quan arribin les reclamacions dels clients. La distinció és important perquè les opcions de correcció són fonamentalment diferents a cada etapa.

La seqüència estàndard d'aprovació abans de la producció en sèrie del teixit de punt és la següent:

  • Aprovació de la mostra de tint: color confirmat respecte a l'estàndard abans que comenci la producció del teixit.
  • Sol·licitud de mostra de preproducció (PPS): primera mostra de teixit en condicions de producció en sèrie, elaborada segons l'especificació de construcció confirmada.
  • Assajos físics sobre la PPS: la prova d'enganxades i la prova d'estabilitat dimensional es fan en aquesta etapa, juntament amb les comprovacions de solidesa del color i d'estirament i recuperació que requereixi el fitxa tècnica del vostre comprador.
  • Aprovació de la producció en sèrie: s'emet només després que els informes d'assajos de la PPS compleixin tots els criteris especificats.

Fer els assajos físics en l'etapa de PPS manté els costos de correcció sota control. Si un teixit no supera la prova d'enganxades perquè cal ajustar el tipus de fil, o no supera l'estabilitat dimensional perquè l'acabat de compactat és insuficient per a la mescla de fibres, la fàbrica ho pot resoldre abans de comprometre's amb el metratge complet de producció. Aquesta correcció costa un ajustament del teixit i una altra ronda de mostres. El mateix problema descobert després de la producció en sèrie significa o bé acceptar mercaderia no conforme, o bé renegociar el preu a la baixa per compensar el defecte, o bé iniciar un procés formal de rebuig i reclamació; totes aquestes opcions tenen un cost elevat i repercussions en el termini de lliurament.

Quan els resultats dels assajos no arriben a l'especificació, documenteu la desviació de manera formal i per escrit, amb l'informe d'assajos adjunt. Aquesta documentació s'integra directament en el protocol de control de qualitat del teixit de punt , inclosos els llindars de desviació, els procediments de sol·licitud de correcció i el calendari per a la confirmació del reintent. Sense un marc formal de control de qualitat, la gestió de les desviacions es resol per negociació i no per procediment, cosa que és més lenta i més variable.

Si un defecte arriba a la producció en sèrie i cal escalar-lo, els informes d'assajos arxivats de l'etapa de PPS reforcen significativament qualsevol reclamació per defectes del teixit de punt  presentada contra la fàbrica. Sense la documentació d'assajos prèvia a la producció en sèrie, és difícil establir si el defecte ja hi era en el mostreig o si es va introduir durant la producció en sèrie, una distinció que determina si el cost l'assumeix la fàbrica o el comprador.

Per als compradors que obtenen diverses estructures de punt per a la mateixa col·lecció, fer les dues proves a cada tipus de teixit en l'etapa de PPS evita que un teixit amb un rendiment deficient bloquegi la seqüència d'aprovació de la producció en sèrie de tota la gamma. Si es mostren cinc teixits simultàniament i un no supera l'estabilitat dimensional mentre els altres la superen, aquest únic teixit es converteix en el coll d'ampolla; detectar-lo aviat manté la resta d'aprovacions en marxa.

Preguntes freqüents

Quins tipus de teixit de punt necessiten més urgentment una prova d'enganxades abans de la producció en sèrie?

S'han de provar primer els teixits amb superfícies texturades, bucles exposats, fils flotants o una proporció elevada de fils de filament sintètic. Les estructures de bucle tipus franel·la, amb revers de folre polar, jacquard, tipus malla i pique aixecat solen comportar més risc d'enganxades que el punt de camiseta compacte o l'interlock. Tanmateix, la fitxa tècnica del comprador ha de prevaler sobre la classificació general de risc. Si el comprador especifica una prova d'enganxades del teixit, feu-la independentment de la construcció. L'objectiu no és endevinar quin teixit pot superar-la, sinó documentar el resultat abans de l'aprovació de la producció en sèrie.

Cal fer les proves d'enganxades i d'estabilitat dimensional a cada mostra, o només en estructures concretes?

No totes les mostres de desenvolupament necessiten les dues proves, però el teixit PPS s'hauria de provar quan la construcció, l'ús final o els requisits del comprador generen risc. La prova d'enganxades és més urgent per als teixits de punt texturitzats, amb relleu, oberts o amb molt de filament. L'estabilitat dimensional és important per a qualsevol peça sensible a la talla, especialment els estils rentables de punt de camiseta, interlock, piqué, punt de canalé o barreges elàstiques. Si els requisits no són clars, fer les dues proves a la fase PPS és l'opció més segura, perquè encara és possible corregir abans que el teixit de producció en sèrie es talli o es lliuri. Confirmeu les especificacions de resistència a les enganxades i d'estabilitat dimensional abans de comprometre-us a la producció en sèrie. Sol·liciteu una mostra de la gamma de teixits de punt — o poseu-vos en contacte per parlar dels requisits de les proves en la fase de mostreig.

Articles relacionats